Les millors sendes – trialeres per fer descens amb la bici de muntanya, mountain bike, BTT MTB o còrrer per muntanya. Passeja per tots els cims del terme de Fondeguilla, i gaudeix de les vistes més espectaculars de tota la Serra Espadà, la comunitat valenciana i del pirineu.
Odissea: “de Gaibel al Mas de Nogueras, ja se que és l’infern”.
No podiem n’imaginar el final d’esta aventura. Pareixia sobre el paper fàcil de fer, però conforme anaven passant els quilòmetres i el sol es feia més valent, les forces i la moral d’arribar-hi anaven esfumant-se. Però gràcies a Déu, un nuvolet que va apareixer pujant al Mas de Nogueras, una paraula de Vicent (“estem tots igual”) també, vaig baixar un poc el ritme, i el paraigua que portava. I, per supost cuidant-me tots els companys-xibeques: de nous, de gels, de barretes, de dàtils, de plàtan, de moral, de paciència, de com estàs…etc. Perquè jo havia fet curt de menjar: 2 barretes, 2 gels, i un bocata evidentment no era suficient. Necessitava més perquè hi havien 38ºc i més de 8h. de caminata…prou per quedar-me i desmoralitzar al grup. Però a partir de Caudiel quan ja no podia més, fou com no se com,… un pas darre l’altre vaig arribar al Mas de Nogueras. I d’ací agrair a Vicent, Isidro, Manu, Canyete, la paciència que han tingut en mi, i especialment a Emilio i a la seva dona per venir al rescat del grup.
Cursa super ràpida i molt bonica. Ideal per a guadir-la tota la família, ja que les dones poden elegir fer la curta 10km. Abans que l’efecte del carticure s’acabe, m’he decidit anar amb el Xibeques a fer la cursa de Ludiente, també per la invitació de Vte el Fuster, perquè el seu fill Albert encara li feia mal la pata ganso, i la sucripció ja la tenia pagada. No puc fer previssió d’anar a les carreres per no saber mai com puc estar la pròxima setmana. Com sempre, si bé al principi o al final no recorde mai d’encendre o apagar el gps, així que just on s’afaga la pujada d’safalt, quasi 2km menys sense temps. He anat la primera pujada, en companyia de Vte i Cañete, però al veure que ja estavem quasi dalt i anava molt bé, es quan he posat una marxa +, i he anat passant a molta gent al plà, la baixada, i mantenint així la possició fins a meta. L’arribada és expectacular, faç cap dins del pabelló on estan les pastes, entrepans, dolços, fruïta, birres…xarrant i esmorçant fins que acabara tot el grup. Desprès encara falta una sorpresa, que està al final del video. Una bona forma de recuperar i relaxar les cames. Si estic igual de bé l’any que ve,i acabe així, he d’apuntar-me. Però ja vorem… vos deixe el video de la cursa.
La pròxima vegada que coincidisca amb Lostado, no em farà falta agafar la gopro per fer-me el reportatge de video, en les fotos d’Alejandro ja seran prou. Des d’ací agrair-li personalment a Alejandro Lostado la currada de fer les fotos a tots els corredors i pujar-les a la web. Mil gràcies no en serien prou, perquè encara que t’agrade la muntanya i la fotografia, són moltes hores extres. Això és afició i “lo demés” són tonteries, per dir-ho d’alguna forma. Moltes gràcies Alejandro i fins la pròxima. Qué no sé quan serà.
La pujada al Puntal ha sigut molt ràpida (1,16m al menys per a mi), la baixada al poble per senda molt expectacular. No tenia molt clar el trajecte, i pensava que si pujavem a la Nevera pels Picaios, ens passarien dels 20Km, de fet al final han estat 21,7km. La pujada a la Nevera pel tallafocs m’ha deixat sense forces, així que la baixada l’he fet regulant i molt apurat. Baixava tant justet que he estat a punt de fer-me un bon esquinç. Les sensacions molt bones. El genoll continua aguantant-me prou bé, així que, a gaudir!!!
Havíem quedat d’anar pel matí però era impossible ser puntual i estar en condicions, (ha sigut les noces de Pedro i Gloria) em sap greu perquè les rutes en acompanyia sempre són distintes, però sabent que aquesta setmana ja no podria entrenar, era qüestió d’aprofitar la vesprada del diumenge, i així és com me decidit a fer un part de l’entrene de la cursa de Xóvar, però eixint des d’ací.
Abans d’aplegar a Xóvar he parat i he volgut tornar-me’n perquè els mugrons m’estaven començant a irritar i de quina manera, m’he llevat el gersei i canviat la botella de sals de lloc i així he arribat a Xovár, pareixia que la cosa anava prou bé. Però no sabia el recorregut i fins aplegar a les antenes m’he perdut 3 voltes. El tros de senda fins aplegar a les antenes es fa llarg, les veus ahí i no aplegues mai, és un terreny molt técnic. La qüestió de fer este entrenament era vore la baixada de les antenes fins a Eslida, i ja es bona!! molt técnica i difícil, anava en les sabates de correr i no era la millor opció, sempre en tensió baixant, i relliscant de tant en tant. Quan he aplegat a Eslida he carregat i refrescat en el font de Matilde, no havia estat mai. I ara ens faltava pujar al Coll Roig, que allí per tal de baixar millor m’he fet el recuperador, ja portava 3:30 de temps i estava prou cansat. No ho havia fet mai, i la veritat és que la sensació m’ha canviat i he aplegat fins el poble trotant. A la fi 4:20 perquè sempre em té que passar alguna cosa en el GPS, i no reflecteix el temps final. Molt content de fer aquesta ruta, perquè ni he caigut i a més he gaudit al 100% de la muntanya.
Després de no poder participar en la VTF, per motius d’exàmens i per no voler arriscar per por a les molèsties del genoll. Aquest any després de quasi dos anys de tractament, he provat el genoll a vore com responia… i, per això, els entrenaments han sigut en general carregats de molta bici: dos voltes a la setmana feia l’eixida per l’asfalt o pista, i una tercera sortida per muntanya coincidint moltes voltes, no tantes com volguera, amb la colla dels Xibeca-Trails. En l’eixida estava pendent i m’he ficat per les primeres posicions, perquè ha sigut ràpida, i així evitar l’embussament del Mur. L’he pujat a ritme de la gent sense acalorament, hi havia moments de pausa i anàvem molt bé per agafar aire. Pensava que tot anava perfecte… ritme i sensacions molt bones. Penyalva 1,04′,i Camí d’Artana 1,30′. Molt semblant a la cursa del any 2010. Després a la Serra he agafat el meu ritme, sense importar-me que em passaren molts corredors, perquè jo no sóc de córrer. He tingut de companya a Paqui, que a poc a poc anava allunyant-se, però sempre la veia a 2 o 3 minuts. Al Coll Roig 2,05′, molt bé també… però quan he començat a baixar pel tallafoc de la Nevera, m’han agafat rampes primer al bíceps femoral i desprès al quàdriceps, i ahí ja he pensat que seria una VTF per a patir si l’acabara. Perquè he pensat en retirar-me al Marianet,(control a mitat de cursa) però com sabia que estaria la família en meta he pensat d’acabar-la i no retirar-me, encara que fora caminat. A partir d’ahí he baixat el ritme m`he fet un gel, i he arribat al Marianet amb 3,16. Pujant l’Alt Senyor, (recordava l’any 2009, e vaig coincidir amb Alba Aparicio de Silla em va dir que la va acabar des d’Alt Senyor en rampes a les cames). Jo al contrari des de la Nevera. També m’anava hidratant molt i mengant, que si dàtils que si un mosset de plàtan, que si un traguet de d’Aquarius… en fi que he aplegat al Colom, i com és tradició un troç de xoriço, un got de cervesa, i endavant… ara pel barranc de Porc, que xarrant xarrant amb una xica de trena llarga l’hem pujat, ella anava més bé que jo i no he pogut seguir-la. A ritme fins a Garrut, ja eren les 11:20h (en este punt ja perdia 27m) allí estrobava el sanitari (mon Pare) que amb la seva moral ja no em costaria res d’acabar-la. Un descanset, un beset, una foto i a per Pipa. A més ja saps que a partir d’ahí et queda una hora justa per arribar a meta. Quan baixes Pipa és quan hem de ficar els 5 sentits per no caure,ja que l’agotament és molt evident i un pas en falç, pots anar a bacs, i ara és el moment de fer-me un altre gel, i compensar tot l’esforç,… i molt a poc a poc al Tub, i encara he tingut força per trotar un mica fins a la cruïlla amb el Passeig… i de la Penya la Novia fins la Palanca… i ja en l’entrada a meta és expectacular… Corredors que ja l’han feta, xiquets i nebots i la meva família, han sigut la recompensa al patiment principalment de la segona part, però com es diu, ja ho farem millor la pròxima vegada. En relació al dubte inicial he estat molt content perquè no esperava que em respongués així de bé el genoll, no he tingut cap molèstia. Així que per la propera vegada desegur que ix millor. Ah!! de la calor ni parlar-ne… com es nota que no us en recordeu de l’edició del 2009!! Ah!! molt agraït als fotògrafs: Raul, Juanjo, Alejandro…
Si Déu vol enstrobarem l’any que ve al darrer dissabte de maig. Anem comptant els dies que falten fins que arribe el dia, igual com els que desitgen que arriben les festes de Sant Fermí.
Gaudint al 100 per 100 de la natura i dels amics. No hem pujat al cim per que les condicions no eren les més adequades … però tornarem…
Agrair-li al Carles i a la Gemma (de Manresa) per ajudar-nos en els moments difícils de la ruta.
Ací una sel·lecció de les fotos,… no estan ordenades. Gràcies als companys per compartir les fotos Paqui, Jorge, David i J.L. Ruiz.
Ací la ruta amb el garmin però no feu cas del temps, perquè ens varem perdre vàries voltes… però almenys serveix d’un gran record.
Dresprès de quasi 2 anys sense fer cap cursa…i vore q la recuperació ha estat lenta i costosa, tinc que dir q ja estava desmotivat per tal de tornar a correr, però encara així no estic al 100 %… Des d’ací, agrair a les persones q m’han ajudat a conseguir-ho principalment al metge José Daniel Molés, que ara fa mig any em va dir que tornaria a correr ….i també als Massatges d’Art Vanessa que han fet possible retornar aquest somni… Per cert, m’agradaria no despertar-me mai.
El II Trail de Faura ha estat prou duret de desnivell …. al meu paréixer li han sobrat els 2 últims quilòmetres… el genoll ha soportat amb molta dignitat tot el desnivell. Meravellós a continuar…. així.
Ací vos deixe un resum de la cursa a càmera lenta,… per qüestions de música, si no el podeu vore al mòbil mireu-lo a l’ordinador.
Estan ja prop la marató de l’Alcudia i com la penya té que xafar el terreny i fer desnivell,… i com que pareix que la recuperació del genoll va a poc a poc i la molèstia ja es mínima allà que hem anat… a guadir del cor de la Serra d’Espadà, sendes amb desnivell, però la xafada ès molt millor que la del nostre terreny,… si la cosa continua així igual me faig l’ànim per l’any que vé i intentar acabar-la,… seria una passada!!! Vos deixe el video de l’entrenament,…per gaudir de la bellesa del paratge, ha segut un acert coincidir amb aquesta ruta per tal d’estrenar el pal “selfi” no he pogut llevar el so,… no. Ès trola,… però havia fet una prova amb música, i tapava els cant dels ocells, el so de les petjades… etc, ho deixe en l’ambient natural… així no hi ha cap problema,… segur que us agrada. Bo si veieu el temps de la cursa no feu cas, ès que el garmin moltes voltes no agafa cobertura i perd la senyal teniu que mirar el temps final…fes clic al play i desprès a la “roda dentà” canviar la resolució del video en HD a la màxima qualitat, a l’ordinador teniu 1080 i al mòbil 720. Ens veiem en un altra exida…
Des de l’incendi de l’estiu a les muntanyes de La Vall, encara no havia pujat, perquè em feia llàstima mirar les muntanyes així… ara aprofintant el Fons de la Tardor, doncs un bon esmorzar i a esperar als corredors/es a que passaren.
En la primera imatge es veu ben bé la funció de la senda,… fa lo que pot de talla-focs… ací vos deixe les fotos,… Saludets a tothom!!!
Des de feia quasi dos anys tenia en ment anar a Dènia i pujar al Montgó, perquè en dies clars des d’el castell de Castro tb es veu. Però, malauradement no va poder ser perquè va ser quan em vaig fer mal al genoll esquerre, i ara com ja estic al 95%, per cert crec que ja no estare al 100%, varem anar a Dènia a passar uns dies en la family i jo vaig aprofitar per pujar-hi.
Sabedor que la pujada i la volta al Montgó durava 2,30h volia anar en calma i justet quan començava a clarejar el dia ja estava al inici de la ruta.Però primer, vaig dubtar perque no estava segur si era al lloc correcte, no tenia cap referència,…. perque el carrer Alt Vell de Dènia a Xabia al GPS tant sols acceptava el n133, i encara aixi no m’aparexia la ruta al garmin,… però sabent que estava prop el lloc d’eixida, vaig continuar en el cotxe carrer amunt 1,5km, aixó vol dir que totes les cases que estan en la part alta de Dènia no apareixen al GPS, la pregunta es evident, estaran legalitzades? (per cert feia uns dies vaig actualitzar el tomtom 44€) D’ahí els meus dubtes)
Aci vos deixe el video de la pujada.
La llàstima ha segut que quan he coronat el cim la boira no ha escampat,… així que les vistes han segut nules…i com el temps pareixia que volia ploure, pensava que era questió de no fer-ho massa llarg,encara així dalt del cim he esperat una bona estona… així que …. si Déu vol tornaré…
