Les millors sendes – trialeres per fer descens amb la bici de muntanya, mountain bike, BTT MTB o còrrer per muntanya. Passeja per tots els cims del terme de Fondeguilla, i gaudeix de les vistes més espectaculars de tota la Serra Espadà, la comunitat valenciana i del pirineu.
La pujada al Puntal ha sigut molt ràpida (1,16m al menys per a mi), la baixada al poble per senda molt expectacular. No tenia molt clar el trajecte, i pensava que si pujavem a la Nevera pels Picaios, ens passarien dels 20Km, de fet al final han estat 21,7km. La pujada a la Nevera pel tallafocs m’ha deixat sense forces, així que la baixada l’he fet regulant i molt apurat. Baixava tant justet que he estat a punt de fer-me un bon esquinç. Les sensacions molt bones. El genoll continua aguantant-me prou bé, així que, a gaudir!!!
Després de no poder participar en la VTF, per motius d’exàmens i per no voler arriscar per por a les molèsties del genoll. Aquest any després de quasi dos anys de tractament, he provat el genoll a vore com responia… i, per això, els entrenaments han sigut en general carregats de molta bici: dos voltes a la setmana feia l’eixida per l’asfalt o pista, i una tercera sortida per muntanya coincidint moltes voltes, no tantes com volguera, amb la colla dels Xibeca-Trails. En l’eixida estava pendent i m’he ficat per les primeres posicions, perquè ha sigut ràpida, i així evitar l’embussament del Mur. L’he pujat a ritme de la gent sense acalorament, hi havia moments de pausa i anàvem molt bé per agafar aire. Pensava que tot anava perfecte… ritme i sensacions molt bones. Penyalva 1,04′,i Camí d’Artana 1,30′. Molt semblant a la cursa del any 2010. Després a la Serra he agafat el meu ritme, sense importar-me que em passaren molts corredors, perquè jo no sóc de córrer. He tingut de companya a Paqui, que a poc a poc anava allunyant-se, però sempre la veia a 2 o 3 minuts. Al Coll Roig 2,05′, molt bé també… però quan he començat a baixar pel tallafoc de la Nevera, m’han agafat rampes primer al bíceps femoral i desprès al quàdriceps, i ahí ja he pensat que seria una VTF per a patir si l’acabara. Perquè he pensat en retirar-me al Marianet,(control a mitat de cursa) però com sabia que estaria la família en meta he pensat d’acabar-la i no retirar-me, encara que fora caminat. A partir d’ahí he baixat el ritme m`he fet un gel, i he arribat al Marianet amb 3,16. Pujant l’Alt Senyor, (recordava l’any 2009, e vaig coincidir amb Alba Aparicio de Silla em va dir que la va acabar des d’Alt Senyor en rampes a les cames). Jo al contrari des de la Nevera. També m’anava hidratant molt i mengant, que si dàtils que si un mosset de plàtan, que si un traguet de d’Aquarius… en fi que he aplegat al Colom, i com és tradició un troç de xoriço, un got de cervesa, i endavant… ara pel barranc de Porc, que xarrant xarrant amb una xica de trena llarga l’hem pujat, ella anava més bé que jo i no he pogut seguir-la. A ritme fins a Garrut, ja eren les 11:20h (en este punt ja perdia 27m) allí estrobava el sanitari (mon Pare) que amb la seva moral ja no em costaria res d’acabar-la. Un descanset, un beset, una foto i a per Pipa. A més ja saps que a partir d’ahí et queda una hora justa per arribar a meta. Quan baixes Pipa és quan hem de ficar els 5 sentits per no caure,ja que l’agotament és molt evident i un pas en falç, pots anar a bacs, i ara és el moment de fer-me un altre gel, i compensar tot l’esforç,… i molt a poc a poc al Tub, i encara he tingut força per trotar un mica fins a la cruïlla amb el Passeig… i de la Penya la Novia fins la Palanca… i ja en l’entrada a meta és expectacular… Corredors que ja l’han feta, xiquets i nebots i la meva família, han sigut la recompensa al patiment principalment de la segona part, però com es diu, ja ho farem millor la pròxima vegada. En relació al dubte inicial he estat molt content perquè no esperava que em respongués així de bé el genoll, no he tingut cap molèstia. Així que per la propera vegada desegur que ix millor. Ah!! de la calor ni parlar-ne… com es nota que no us en recordeu de l’edició del 2009!! Ah!! molt agraït als fotògrafs: Raul, Juanjo, Alejandro…
Si Déu vol enstrobarem l’any que ve al darrer dissabte de maig. Anem comptant els dies que falten fins que arribe el dia, igual com els que desitgen que arriben les festes de Sant Fermí.
Com aquest any teniem que estar en les Torresselles ajudant al control que preparen els Amics de la Volta al Terme de Fondeguilla, vaig aprofitar per fer algunes fotos(764), fins que em vaig quedar sense bateria,…, persupost no estan tots el corredors,… Si estan desenfocades es perquè volia forçar la velocitat per a que faja l’efecte de velocitat,… aixi que perdoneu. Vos deixe les fotos amb dues presentacions, una selecció de les millors fotografies,…per tal de garantir-vos la visibilitat de les fotos no les mireu des del mòbil,… des de l’ordinador segur que les veureu…vosaltres mateixa us podreu fer la descarrega…
Estava esperant a que vinguera el dia 25 de maig per fer la volta i gaudir de la cursa, perque tenia ganes de fer-la, anava fent montanya i natació, em trobava be. També sabia que la predicció metereològica no seria com en l’any 09 – 10 i just abans d’inscriu-me rep la pitjor noticia. Així que ja anava fent plans per veure quin seria el millor lloc per fer unes bones fotos i gravar amb la camera Hero3, volia anar-hi al Sinaí i pujar cap a la Nevera, però ja aniré un altre any. Vaig canviar de plans perque anava seguint a Jean-Noel que feia uns videos impressionants amb la seva mini camera Hero3, i com jo també estic fent proves amb la camera li vaig propossar que li passaria les imatges. Tampoc podia gravar i fer fotos a tots perque vaig anar al metge, així que disculpeu la resta de corredors… Si voleu alguna foto en màxima qualitat de 6mb. M’ho diu i vos la passe al correu. Prodreu fer-vos un bon poster.
En el video voreu com passen “les màquines” menys mal que he ficat un poc la camera lenta i així podeu gaudir un poc +.
La Senyora Pipa s’ha vestit de la millor manera possible, acollint:La XV pujada al cim de Pipa. El gran ambient i caliu dels expectadors ha contagiat a tots els participants. L’ànim que tot el públic ens ha donat als corredors, i a les corredores…no ha decaigut en cap moment, pareixia com si fora la final d’un cursa Europea, creuant els Alps o els Pirienus, donava goig correr pels camins sendes o pistes,… sempre que hi havia algún expectador no parava d’animar-nos, no cal dir coronant el Cim de Pipa. Des de baix,quan estavem dalt de La Balona, i ens apropavem poc a poc al cim de Pipa els ecos dels crits,eren + forts, notaves que l’adrenalina anava pujant, també el mateix va passar al final de la cursa, els crits de la gent ficava la carn de gallina… bonic, bonic, bonic,… només per eixe detall ja val la pena pujar a Pipa i fer la cursa, aixina el cansament desapareix per complert. La temperatura ha segut ideal, no ha eixit el sol en cap moment fent molt agradable les carreres. Aixó ès el que m’ha passat, estava tant pendent de correr que m’he oblidat de gravar des del Rodeno fins els Racó Paulo, no tinc cap toma. A més tampoc m’esperava el temps que he fet, tirava per alt i pensava que no baixaria de les 2h i mitja,… veig que el fet d’anar a la piscina sempre que puc, me fa estar preparat per correr, quasi millor perque no em desgaste tant, en els entrenos,… a continuar…. quina ès la pròxima cursa!!
Cursa ideal per gaudir del running i del paisatge de la serra espadà. Vistes expectaculars dels Montgó, Penyagolosa i les Agulles de Sant Agueda. No hi havia molts participants 232 era com correr en familia, en els avituallaments no hi havia cap problema d’agafar el que volies. Fàcil de fer, anant a la marxeta, xarrant amb els corredors. Excel·lent per l’organització, es nota que tot el poble està implicat en la cursa. Igual haguera pogut apretar més pujant a les Antenes, anavem en un grupet molt llaugers, i m’he quedat sorprès del temps calculava que encostaria per les dos hores i mitja, M’he quede en bones sensacions, per a tornar a fer-la… si ens acompanya la salut.
Fotos corredors Avui hem passat el matí a la muntanya, acompanyant als corredors en la carrera del Gimnàs Ventura. Hem gaudit d’unes vistes expectaculars des de dalt del cim de Penyalva. L’aire que no ha parat de bufar, ha deixat neta l’atmosfera, i hem vist fins les illes columbretes.
Una cursa per a gaudir, tant del poble com de la muntanya encara que la pujada al cim estava tot cremat, però ideal per a mi, per la distàcia i perquè tan sol te dues pujades, ès molt corredera. Però he fet un fallo (precisament creient que era fàcil) no he agafat cap “gel” i al final m’ha fet falta. Damunt en el darrer control tampoc hi havia aquarius. Malgrat tot, estic content del temps. Segur que l’altra vegada que la faré puc estar per baix de les 2 horetes. Ès clar que el millor ès, el final, …no hi havia massatges,… però igual de bo.
El temps final no coincideix amb l’oficial,… perque quan entre a meta no recorde mai apagar-lo a temps. No anem a discutir per això.
Com aquest any he fet la MiM, i no volia carregar-me massa l’esquena,(L4 i L5)… encara que em trobava prou be, no vaig voler arriscar,… i em vaig conformar en veure passar als corredors, a la gran majoria,… podeu mirar en calma tota la peli,…disculpeu si algú no us he gravat. No oblideu sel·leccionar la qualitat en HD. + No et pots pedre el final apoteòsic d’Alejandro Galindo Perales fent 3 voltes al terme, “verlo para creerlo”
No les tenia totes quan em vaig suscriure, pensava enseguida que seria un locura i que no podria acabar-la. Encara que no sabia que seria la MIM més dura, estava concienciat en que sigui com sigui no podia tirar la toalla. Va estar increïble, la calor que feia. L’organització i els controls de lujo total. I a la fi, lo més expectacular, va ser l’arriba a meta, la gent animant a tots els corredors en el tram últim de la cursa, era per a ficar- la pell de gallina,… només tinc que dir xapó. El temps que vaig fer és el menys important. M’emporte un bon record, de la carrera més llarga que he participat. Bueno com m’estic repetint millor mireu el video i la ruta, espere que us agrade.
Com que ha segut una cursa que m’ha deixat molt bon sabor “de boca” i he tingut un poc de temps he fet un remix de les millors imatges, i he fet aques video. LA MIM EN 90 SEGONS.
