V Trail Ludiente 2016 video i fotos Xibeques

Cursa super ràpida i molt bonica. Ideal per a guadir-la tota la família, ja que les dones poden elegir fer la curta 10km. Abans que l’efecte del carticure s’acabe, m’he decidit anar amb el Xibeques a fer la cursa de Ludiente, també per la invitació de Vte el Fuster, perquè el seu fill Albert encara li feia mal la pata ganso, i la sucripció ja la tenia pagada. No puc fer previssió d’anar a les carreres per no saber mai com puc estar la pròxima setmana. Com sempre, si bé al principi o al final no recorde mai d’encendre o apagar el gps, així que just on s’afaga la pujada d’safalt, quasi 2km menys sense temps. He anat la primera pujada, en companyia de Vte i Cañete, però al veure que ja estavem quasi dalt i anava molt bé, es quan he posat una marxa +, i he anat passant a molta gent al plà, la baixada, i mantenint així la possició fins a meta. L’arribada és expectacular, faç cap dins del pabelló on estan les pastes, entrepans, dolços, fruïta, birres…xarrant i esmorçant fins que acabara tot el grup. Desprès encara falta una sorpresa, que està al final del video. Una bona forma de recuperar i relaxar les cames. Si estic igual de bé l’any que ve,i acabe així, he d’apuntar-me. Però ja vorem… vos deixe el video de la cursa.

La pròxima vegada que coincidisca amb Lostado, no em farà falta agafar la gopro per fer-me el reportatge de video, en les fotos d’Alejandro ja seran prou. Des d’ací agrair-li personalment a Alejandro Lostado la currada de fer les fotos a tots els corredors i pujar-les a la web. Mil gràcies no en serien prou, perquè encara que t’agrade la muntanya i la fotografia, són moltes hores extres. Això és afició i “lo demés” són tonteries, per dir-ho d’alguna forma. Moltes gràcies Alejandro i fins la pròxima. Qué no sé quan serà.

V Trail Chovar 2016 video

La pujada al Puntal ha sigut molt ràpida (1,16m al menys per a mi), la baixada al poble per senda molt expectacular. No tenia molt clar el trajecte, i pensava que si pujavem a la Nevera pels Picaios, ens passarien dels 20Km, de fet al final han estat 21,7km. La pujada a la Nevera pel tallafocs m’ha deixat sense forces, així que la baixada l’he fet regulant i molt apurat. Baixava tant justet que he estat a punt de fer-me un bon esquinç. Les sensacions molt bones. El genoll continua aguantant-me prou bé, així que, a gaudir!!!

16 VTF XXXV

Imatge

2-35VTFDSC_0027

2-35VTFDSC_0029

13323692_1415232691823955_7549317435281587527_oDesprés de no poder participar en la VTF, per motius d’exàmens i per no voler arriscar per por a les molèsties del genoll. Aquest any després de quasi dos anys de tractament, he provat el genoll a vore com responia… i, per això, els entrenaments han sigut en general carregats de molta bici: dos voltes a la setmana feia l’eixida per l’asfalt o pista, i una tercera sortida per muntanya coincidint moltes voltes, no tantes com volguera, amb la colla dels Xibeca-Trails. En l’eixida estava pendent i m’he ficat per les primeres posicions, perquè ha sigut ràpida, i així evitar l’embussament del Mur. L’he pujat a ritme de la gent sense acalorament, hi havia moments de pausa i anàvem molt bé per agafar aire. Pensava que tot anava perfecte… ritme i sensacions molt bones. Penyalva 1,04′,i Camí d’Artana 1,30′. Molt semblant a la cursa del any 2010. Després a la Serra he agafat el meu ritme, sense importar-me que em passaren molts corredors, perquè jo no sóc de córrer. He tingut de companya a Paqui, que a poc a poc anava allunyant-se, però sempre la veia a 2 o 3 minuts. Al Coll Roig 2,05′, molt bé també… però quan he començat a baixar pel tallafoc de la Nevera, m’han agafat rampes primer al bíceps femoral i desprès al quàdriceps, i ahí ja he pensat que seria una VTF per a patir si l’acabara. Perquè he pensat en retirar-me al Marianet,(control a mitat de cursa) però com sabia que estaria la família en meta he pensat d’acabar-la i no retirar-me, encara que fora caminat. A partir d’ahí he baixat el ritme m`he fet un gel, i he arribat al Marianet amb 3,16. Pujant l’Alt Senyor, (recordava l’any 2009, e vaig coincidir amb Alba Aparicio de Silla em va dir que la va acabar des d’Alt Senyor en rampes a les cames). Jo al contrari des de la Nevera. També m’anava hidratant molt i mengant, que si dàtils que si un mosset de plàtan, que si un traguet de d’Aquarius… en fi que he aplegat al Colom, i com és tradició un troç de xoriço, un got de cervesa, i endavant… ara pel barranc de Porc, que xarrant xarrant amb una xica de trena llarga l’hem pujat, ella anava més bé que jo i no he pogut seguir-la. A ritme fins a Garrut, ja eren les 11:20h (en este punt ja perdia 27m) allí estrobava el sanitari (mon Pare) que amb la seva moral ja no em costaria res d’acabar-la. Un descanset, un beset, una foto i a per Pipa. A més ja saps que a partir d’ahí et queda una hora justa per arribar a meta. Quan baixes Pipa és quan hem de ficar els 5 sentits per no caure,ja que l’agotament és molt evident i un pas en falç, pots anar a bacs, i ara és el moment de fer-me un altre gel, i compensar tot l’esforç,… i molt a poc a poc al Tub, i encara he tingut força per trotar un mica fins a la cruïlla amb el Passeig… i de la Penya la Novia fins la Palanca… i ja en l’entrada a meta és expectacular… Corredors que ja l’han feta, xiquets i nebots i la meva família, han sigut la recompensa al patiment principalment de la segona part, però com es diu, ja ho farem millor la pròxima vegada. En relació al dubte inicial he estat molt content perquè no esperava que em respongués així de bé el genoll, no he tingut cap molèstia. Així que per la propera vegada desegur que ix millor. Ah!! de la calor ni parlar-ne… com es nota que no us en recordeu de l’edició del 2009!! Ah!! molt agraït als fotògrafs: Raul, Juanjo, Alejandro…
Si Déu vol enstrobarem l’any que ve al darrer dissabte de maig. Anem comptant els dies que falten fins que arribe el dia, igual com els que desitgen que arriben les festes de Sant Fermí.

II Trail La Vall de Segó ’15

Dresprès de quasi 2 anys sense fer cap cursa…i vore q la recuperació ha estat lenta i costosa, tinc que dir q ja estava desmotivat per tal de tornar a correr, però encara així no estic al 100 %… Des d’ací, agrair a les persones q m’han ajudat a conseguir-ho principalment al metge José Daniel Molés, que ara fa mig any em va dir que tornaria a correr ….i també als Massatges d’Art Vanessa que han fet possible retornar aquest somni… Per cert, m’agradaria no despertar-me mai.
El II Trail de Faura ha estat prou duret de desnivell …. al meu paréixer li han sobrat els 2 últims quilòmetres… el genoll ha soportat amb molta dignitat tot el desnivell. Meravellós a continuar…. així.

Ací vos deixe un resum de la cursa a càmera lenta,… per qüestions de música, si no el podeu vore al mòbil mireu-lo a l’ordinador.