Fugint dels esbarzers de totes les sendes, hem triat el descens en que més neta està la senda, perque a l’Aigualit o Coll Roig, els esbarzers i la malea recuperen el lloc de la senda, i va fent-se més estreta. I a més com venim d’un hivern prou plujós, ara estan valents. Així que hem fet volta, hem pujat al cim geodèsic de la Nevera, per fer el descens del vertical. Ja l’havia fet varies voltes, però hui he gaudit d’una masterclass de técnica i posada a punt de la bici. Estava mort, per què encara que hem pujat de matinet, sempre vols anar un poc més, i he arribat molt justet. Hem descansat al cim, i en la surera de baix, Raymon en el descens, ha fet d’autèntic mestre repartint tots els consells a cada corva,…i per a rematar la feina esmorzaret a les Xolines. Aixina dona gust eixir, ací teniu tot el descens.