VTF ’16 XXXV

Després de no poder participar en la VTF, per motius d’exàmens i de no voler arriscar per por a les molèsties del genoll… Aquest any, desprès de quasi dos anys del tractament, he intentat arar provant el genoll a vore que tal responia,… i per això els entrenaments han sigut molt de bici i una o dos voltes d’asfalt i pista per setmana. L’eixida ha estat ràpida per evitar l’embussament del muro, i he pujat molt a ritme de la gent sense acalorament, perquè hi havien moments de pausa ia anvem bé per agfar aire. Pensava que tot anava perfecte,… ritme i sensacions molt bones. Penalva 1,04. I Cami d’Artana 1,30. Molt semblant a la del any de 2010. Desprès en la serra he agafat el meu ritme, sense importarme que hem passarem molts corredors, perquè jo no sóc de corredor. He tingut de companya a Paqui, que poc a poc anava allunyant-se, però que la tenia a 3 o 4 minuts. Al Coll Roig 2,05. Molt bé també… però quan he començat a baixar pel tallafoc de la nevera, m’han agafat rampes primer al biceps femoral i desprès al quadriceps, i ahí ja he pensat que seia una vtf per a patir si l’acabara. Perquè deseguida he pensat en retirar-me al marianet, però com sabia que estaria la família a la meta he pensat d’acabar-la, encara que fora caminat. A partir d’ahí he baixat el ritme m`he fet un gel, i he arribat al marianet amb 3,16. Pujant l’Alt Senyor, (recordava l’any 2009, en que vaig coincidir amb Alba Aparicio de Silla que hem va dir que la va acabar des d’Alt Senyor en rampes. Jo pel contrari des de la Nevera. També m’anava hidratant molt i mengar, que si dàtils que si un mosset de plàtan, que si un traget de d’aquarius… en fi que he aplegat al Colom, un troç de xorís, un got de cervessa, i endavant… ara el barranc de porc que xarrant xarrant amb una xica de trena llarga l’hem pujat, ella anava més bé que jo i no he pogut seguir-la. A ritme fins a Garrut, les 11,20 que allí estrobava el sanitari que amb la seva moral ja no em costaria res acabar-la,un descanset,un besset i una foto i a per Pipa. A més ja saps que a partir d’ahí et queda una hora justa per arribar a meta. Quan baixes Pipa és quan tens ficar els 5 sentits per no caure, i ara és el moment de de fer-me un altre gel, i compensar tot l’esforç,… i molt poc a poc al tub, i encara he tingut força per trotar un mica fins l’empalme amb el passeig,… i de la Penya la novia fins la Palanca,… i ja l’entrada és expectacular, corredor que ja l’han feta, xiquets i nebots i la meva family, han sigut la recompensa al patiment prinicpalment de la segona part. però com es diu, ja ho farem millor la pròxima vegada. En constestació a la pregunta inicial he estat molt content perquè no esperava que respongués així de bé el genoll, no he tingut cap molèstia. Així que per la propera vegada segur que ix millor.