Desert de les Palmes – Mas de la Costa

Etapa 17 dimecres 7 setembre 2016 Castelló; Llucena Camins del Penyagolosa

A profitant el darrer dia de vacances, de fa temps que no volia predre’m el pas del corredors…però com venia també el nostre pare decidirem passar tot el dia veient-los: pel Desert de les Palmes i per la pujada al Mas de la Costa. Increïble com pujaven. GO! Go!! Go!!!

Fondeguilla-Pina de Montalgrao

Odissea: “de Gaibel al Mas de Nogueras, ja se que és l’infern”.

No podiem n’imaginar el final d’esta aventura. Pareixia sobre el paper fàcil de fer, però conforme anaven passant els quilòmetres i el sol es feia més valent, les forces i la moral d’arribar-hi anaven esfumant-se. Però gràcies a Déu, un nuvolet que va apareixer pujant al Mas de Nogueras, una paraula de Vicent (“estem tots igual”) també, vaig baixar un poc el ritme, i el paraigua que portava. I, per supost cuidant-me tots els companys-xibeques: de nous, de gels, de barretes, de dàtils, de plàtan, de moral, de paciència, de com estàs…etc. Perquè jo havia fet curt de menjar: 2 barretes, 2 gels, i un bocata evidentment no era suficient. Necessitava més perquè hi havien 38ºc i més de 8h. de caminata…prou per quedar-me i desmoralitzar al grup. Però a partir de Caudiel quan ja no podia més, fou com no se com,… un pas darre l’altre vaig arribar al Mas de Nogueras. I d’ací agrair a Vicent, Isidro, Manu, Canyete, la paciència que han tingut en mi, i especialment a Emilio i a la seva dona per venir al rescat del grup.

V Trail Ludiente 2016 video i fotos Xibeques

Cursa super ràpida i molt bonica. Ideal per a guadir-la tota la família, ja que les dones poden elegir fer la curta 10km. Abans que l’efecte del carticure s’acabe, m’he decidit anar amb el Xibeques a fer la cursa de Ludiente, també per la invitació de Vte el Fuster, perquè el seu fill Albert encara li feia mal la pata ganso, i la sucripció ja la tenia pagada. No puc fer previssió d’anar a les carreres per no saber mai com puc estar la pròxima setmana. Com sempre, si bé al principi o al final no recorde mai d’encendre o apagar el gps, així que just on s’afaga la pujada d’safalt, quasi 2km menys sense temps. He anat la primera pujada, en companyia de Vte i Cañete, però al veure que ja estavem quasi dalt i anava molt bé, es quan he posat una marxa +, i he anat passant a molta gent al plà, la baixada, i mantenint així la possició fins a meta. L’arribada és expectacular, faç cap dins del pabelló on estan les pastes, entrepans, dolços, fruïta, birres…xarrant i esmorçant fins que acabara tot el grup. Desprès encara falta una sorpresa, que està al final del video. Una bona forma de recuperar i relaxar les cames. Si estic igual de bé l’any que ve,i acabe així, he d’apuntar-me. Però ja vorem… vos deixe el video de la cursa.

La pròxima vegada que coincidisca amb Lostado, no em farà falta agafar la gopro per fer-me el reportatge de video, en les fotos d’Alejandro ja seran prou. Des d’ací agrair-li personalment a Alejandro Lostado la currada de fer les fotos a tots els corredors i pujar-les a la web. Mil gràcies no en serien prou, perquè encara que t’agrade la muntanya i la fotografia, són moltes hores extres. Això és afició i “lo demés” són tonteries, per dir-ho d’alguna forma. Moltes gràcies Alejandro i fins la pròxima. Qué no sé quan serà.