Com aquest any he fet la MiM, i no volia carregar-me massa l’esquena,(L4 i L5)… encara que em trobava prou be, no vaig voler arriscar,… i em vaig conformar en veure passar als corredors, a la gran majoria,… podeu mirar en calma tota la peli,…disculpeu si algú no us he gravat. No oblideu sel·leccionar la qualitat en HD. + No et pots pedre el final apoteòsic d’Alejandro Galindo Perales fent 3 voltes al terme, “verlo para creerlo”
No les tenia totes quan em vaig suscriure, pensava enseguida que seria un locura i que no podria acabar-la. Encara que no sabia que seria la MIM més dura, estava concienciat en que sigui com sigui no podia tirar la toalla. Va estar increïble, la calor que feia. L’organització i els controls de lujo total. I a la fi, lo més expectacular, va ser l’arriba a meta, la gent animant a tots els corredors en el tram últim de la cursa, era per a ficar- la pell de gallina,… només tinc que dir xapó. El temps que vaig fer és el menys important. M’emporte un bon record, de la carrera més llarga que he participat. Bueno com m’estic repetint millor mireu el video i la ruta, espere que us agrade.
Com que ha segut una cursa que m’ha deixat molt bon sabor “de boca” i he tingut un poc de temps he fet un remix de les millors imatges, i he fet aques video. LA MIM EN 90 SEGONS.
02 Pietat oh Déu02 Pietat oh Déu
Ho tinc super fàcil perquè no tinc que anar-me’m lluny per entrenar en el circuit de la prova, eixint per darrer de ma casa ja tinc la pujada a la nevera… No tinc excuses volia baixar dels 45m però m’ha resultat impossible,…al final he parat el temps en el 47m, però el meu temor era que m’agafara per darrere en els últims metres de la cursa,… vaja vergonya!… L’excusa que puc ficar, (i si voleu us la podeu creure) me costa molt correr pel mati, ho veig un colp molt fort per al cos, sense saber que pots menjar… Com sempre vaig a caminar o entrenar per la vesprada, inclús molt tard (apure massa la vesprada) no acabe de ficar-me a to pel mati. Pero no deixa de ser una festa l’ambient, la gent animant, els fotografs fent fotos, els corredors (aci també dir que, Luis, Manolo, el tio Juanito carabina…etc els veterans del poble també varen deixar el llistó molt alt segur que Manolo fa una bona actuació en la volta), també el campió d’Espanya Raúl Garcia,…en fi que xapó per l’organització, i per tot.
El combat dels gladiadors actuals ha quedat empatat.
No ès el mateix veure’l al camp que en la tele.
Vaig fent algunes eixidetes, però encara és promte, a verue com va la cosa, mirant la carrera també pots gaudir-la encara que no hi participes,… els darrers de la cursa no els vaig poder gravar, em vaig quedar sense bateria,… especialment a Ximito, que també vaig veure que hi va participar, una altra vegada serà.
Estic tenin molt bones sensacions, vaig a caminar + d’una hora i he començat a trotar molt suavement i escoltat el cos, crec que la cosa funciona prou be, pero el mèrit crec que es de la natació, estic fent a la setmana 3 sessions i vaig notant que agafe + força a l’esquena, ho note perque quan isc de la piscina, ho faig més convençut i segur,… perque es la postura en la que + forces la columna,… promte provaré eixir uns 40m trotant i de planet,… a vore com va.
L’any passat i amb la suscripció pagada,i un gran refredat no vaig poder anar-hi… Enguany he tingut que comformar-me en mirar-la perquè per una recaiguda en la L-4 i L-5, ara a poc a poc amb una taula d’exercicis i nadant tres voltes a la setmana ja em trobe prou be,… us deixe el viedo, crec que han passat tots els participants… bueno menys Ximito,… perdone voste.
Amb motiu de la 30 edició de la volta al terme de Fondeguilla, els amics han organitzat una marxa nocturna, aci unes imatges de fenomen tan expectacular que feia des de lluny,… d’açó em ve al pensament el mític relat de la conquesta del Castell de Castro, on es relatava que el varen conquerir amb un ramat de cabres i torxes a les banyes, i que al aproximar-se cap al Castell varem fugir despenyant-se
Quin expectacul!!! Kike, em va dir, que el campionat d’Espanya passava pel meu poble,… i no podia passar l’oportunitat d’eixir a gravar-lo, i vore l’expectacle… Quina passada, (expressió que ni pintada) els corredors, com deia mon pare ni s’enteren del Marianet, i això que nosaltres estavem exactament en el puntet de màxima pendent…
Expectacle que deixa bocabadats, encara que sigui curt la filmació va durar gaire be 20 minuts esperant als llamps,…ara en la camara lenta s’aprecia molt be. A gaudir de les imatges…