Fotos corredors Avui hem passat el matí a la muntanya, acompanyant als corredors en la carrera del Gimnàs Ventura. Hem gaudit d’unes vistes expectaculars des de dalt del cim de Penyalva. L’aire que no ha parat de bufar, ha deixat neta l’atmosfera, i hem vist fins les illes columbretes.
Ara ja tocava, igual com els cotxes que és fan la revisió, encara que et troben alguna cosa i tinguis que rascar-te la butxaca… igualment la prova d’esforç és per estar tranquil amb tu mateix, i així saber quin és el teu tope i no passar-te’n. Així, aprofitar millor els entrenaments, saber quin és el teu umbral (encara que nosaltres a estes altures no anem a guanyar cap carrera). Però el que guanyem, és en salut. Sent un poc humil la prova d’esforç que m’han fet ha tingut un molt bon resultat, el primer que he quedat sorprès he segut jo,…perquè el metge m’ha dit que estic molt bé, en el consum d’oxigen, lo normal es un 48% i ara estic en un 56%. Tenia els meus dubtes perque de jove dels 18 als 23 vaig fumar com un carreter. En les pulsacions, per la meua edat, lo normal son 147 (perquè ja tenim alguns anyets) i he aplegat a 174. Igual haguera pogut aplegar alguna més, però el metge veient que ja havia fet el tope va decidir parar-la, perquè la tensió la tenia en 22 , i ja és l’umbral de perill.
Per tant, una molt bona notícia, i així, gaudir al màxim de la natura, faja fred, ploga, neve, o faja calor (açò de la calor si que ho porte malament) no tinc cap excusa per a no eixir a la muntanya, i damunt les rampes que tenia en la cama dreta, han desaparegut per complert, doncs, quin millor regal de Nadal per l’any que ve? Tot un any per gaudir de la natura i en concret del nostre terme… espere que les lesions em respecten també i no vingui l’helicòpter a buscar-me per algun racó del nostre terme i acabem utilitzant la federativa.
Un 10 també per a l’equip metge de l’hospital provincial, especialment al Dr. Miguel Medina i l’ATS Vte. Polo per les fotos i el vídeo. Per moments pensava que algun equip de primera divisió m’havia fixat.
He donat moltes voltetes pel mateix recorregut, però ara ha estat diferent, he tingut l’animació constant dels meus fills,… encara que en la pujada del marianet els he tingut que esperar una estoneta. En la baixa ha segut diferent ells m’han esperat a mi. Segur que el repetirem més d’una vegada, ha estat divertit.
La pluja ens va fer canviar el dia del dissabte al diumenge, va ser un encert. A la eixida la temperatura en Altura era de 11º i fins que no varem acabar d’esmorzar el sol no ens va calfar. Encara que varem fer la pujada de 42km , jo no em vaig poder llevar el fred dels peus, fins que ens ferem un bon cremaet de ron, va estar fabulós.
Era la primera vegada que feia la ruta de la via verda, i me’n porte un bon record, segur que la repetirem + voltes. Durant tot el camí no em podia traure la idea que era com si haguerem fet un viatge al segle XIX, sense cotxes, tots caminant o en bici, sols ha faltat trobar-se amb un carro o amb la màquina de tren,…
El diumenge 7 d’octubre, des de la Penya migdia i el control de l’aigualit, hem gaudit d’un espectacle que fa afició. Els corredors més ben preparats d’Espanya en les curses per muntanya i les vistes impressionants des del cim de la penya migidia, han fet tota un festa d’esforç i sofriment. Encara que el club guanyador, pareix que s’haja passejat, la resta de participants també són dignes de ser mencionats com a campions. Des d’aci la més enhorabona a tots els participants i felicitats per finalitzar la prova, que ja és prou pallissa.
Dia de germanor, gaudint d’un dia esplèndit al cim del penyagolosa. Espectacular les vistes des de d’alt, però no va ser menys espectacular l’esmorzar en Sant Joan i el dinar al Restaurant de Vistabella.
El diumenge 7 d’octubre, des de la Penya migdia i el control de l’aigualit, hem gaudit d’un espectacle que fa afició. Els corredors més ben preparats d’Espanya en les curses per muntanya i les vistes impressionants des del cim de la penya migidia, han fet tota un festa d’esforç i sofriment. Encara que el club guanyador, pareix que s’haja passejat, la resta de participants també són dignes de ser mencionats com a campions. Des d’aci la més enhorabona a tots els participants i felicitats per finalitzar la prova, que ja és prou pallissa.
 |
| 7 d’octubre de 2012 Campionat d'Espanya de clubs i promeses de curses per muntanya a la Vall d'Uixó. |
Ja feia temps em rondava la idea de pujar a les antenes de Xova, però no he senit mai a ningú que haja pujat, i per això, hem feia una mica de respecte. A vore si pille un dia millor i així puc gaudir del paissatge. La veritat ès que m’ajudat a pujar l’adrenalina i el pensar que no em donaria prou de temps perque a les 8,15 era dalt al cim, rapidet per baixar, lo justet per fer la foto,… al pas per Xovà ja feia estona que estaven les faroles enceses, i quan pujava el marianet, ja feia por perque no portava llum. Quan he aplegat al poble ja hi era de nit en fosca.
Una cursa per a gaudir, tant del poble com de la muntanya encara que la pujada al cim estava tot cremat, però ideal per a mi, per la distàcia i perquè tan sol te dues pujades, ès molt corredera. Però he fet un fallo (precisament creient que era fàcil) no he agafat cap “gel” i al final m’ha fet falta. Damunt en el darrer control tampoc hi havia aquarius. Malgrat tot, estic content del temps. Segur que l’altra vegada que la faré puc estar per baix de les 2 horetes. Ès clar que el millor ès, el final, …no hi havia massatges,… però igual de bo.
El temps final no coincideix amb l’oficial,… perque quan entre a meta no recorde mai apagar-lo a temps. No anem a discutir per això.
Encara que sigui de nit, el trajecte és igual de dur i els km són els mateixos,… a + també hem pillat una mala nit molta calor. He ficat algunes referencies per saber on estem,… segur que si heu fet la VT sabreu on són les imatges. Satisfacció per fer un altra VT,… però el millor ès el final, ahí estan les imatges,…
També vos deixe la ruta per vore els horaris