Ara ja tocava, igual com els cotxes que és fan la revisió, encara que et troben alguna cosa i tinguis que rascar-te la butxaca… igualment la prova d’esforç és per estar tranquil amb tu mateix, i així saber quin és el teu tope i no passar-te’n. Així, aprofitar millor els entrenaments, saber quin és el teu umbral (encara que nosaltres a estes altures no anem a guanyar cap carrera). Però el que guanyem, és en salut. Sent un poc humil la prova d’esforç que m’han fet ha tingut un molt bon resultat, el primer que he quedat sorprès he segut jo,…perquè el metge m’ha dit que estic molt bé, en el consum d’oxigen, lo normal es un 48% i ara estic en un 56%. Tenia els meus dubtes perque de jove dels 18 als 23 vaig fumar com un carreter. En les pulsacions, per la meua edat, lo normal son 147 (perquè ja tenim alguns anyets) i he aplegat a 174. Igual haguera pogut aplegar alguna més, però el metge veient que ja havia fet el tope va decidir parar-la, perquè la tensió la tenia en 22 , i ja és l’umbral de perill.
Per tant, una molt bona notícia, i així, gaudir al màxim de la natura, faja fred, ploga, neve, o faja calor (açò de la calor si que ho porte malament) no tinc cap excusa per a no eixir a la muntanya, i damunt les rampes que tenia en la cama dreta, han desaparegut per complert, doncs, quin millor regal de Nadal per l’any que ve? Tot un any per gaudir de la natura i en concret del nostre terme… espere que les lesions em respecten també i no vingui l’helicòpter a buscar-me per algun racó del nostre terme i acabem utilitzant la federativa.
Un 10 també per a l’equip metge de l’hospital provincial, especialment al Dr. Miguel Medina i l’ATS Vte. Polo per les fotos i el vídeo. Per moments pensava que algun equip de primera divisió m’havia fixat.