La Senyora Pipa s’ha vestit de la millor manera possible, acollint:La XV pujada al cim de Pipa. El gran ambient i caliu dels expectadors ha contagiat a tots els participants. L’ànim que tot el públic ens ha donat als corredors, i a les corredores…no ha decaigut en cap moment, pareixia com si fora la final d’un cursa Europea, creuant els Alps o els Pirienus, donava goig correr pels camins sendes o pistes,… sempre que hi havia algún expectador no parava d’animar-nos, no cal dir coronant el Cim de Pipa. Des de baix,quan estavem dalt de La Balona, i ens apropavem poc a poc al cim de Pipa els ecos dels crits,eren + forts, notaves que l’adrenalina anava pujant, també el mateix va passar al final de la cursa, els crits de la gent ficava la carn de gallina… bonic, bonic, bonic,… només per eixe detall ja val la pena pujar a Pipa i fer la cursa, aixina el cansament desapareix per complert. La temperatura ha segut ideal, no ha eixit el sol en cap moment fent molt agradable les carreres. Aixó ès el que m’ha passat, estava tant pendent de correr que m’he oblidat de gravar des del Rodeno fins els Racó Paulo, no tinc cap toma. A més tampoc m’esperava el temps que he fet, tirava per alt i pensava que no baixaria de les 2h i mitja,… veig que el fet d’anar a la piscina sempre que puc, me fa estar preparat per correr, quasi millor perque no em desgaste tant, en els entrenos,… a continuar…. quina ès la pròxima cursa!!